Per als alemanys no és cap novetat que el nom d’Ursula von der Leyen aparegui vinculat a pràctiques de nepotisme. Si en el marc de l’actual investigació per l’adquisició de vacunes per part de Brussel·les, la presidenta de la Comissió Europea es troba qüestionada per un possible tracte de favor envers una farmacèutica relacionada amb el seu marit, l’hemeroteca revela que en el passat ja havia protagonitzat actuacions anàlogues com a ministra del govern federal d’Alemanya.
Després d’haver assumit des de 2005 la titularitat de diverses carteres ministerials, sempre sota mandats de l’excancellera Angela Merkel, Von der Leyen seria finalment nomenada ministra de Defensa Nacional l’any 2013. Va ser durant aquesta darrera etapa, abans de fer el salt a Brussel·les, quan es veuria implicada en greus casos d’amiguisme.
A través de la filtració el 2018 d’un informe de l’Oficina Federal d’Auditoria d’Alemanya, l’opinió pública del país s’assabentà de la controvertida gestió perpetrada per la màxima autoritat del Departament de Defensa en aquells anys. La informació destapada revelà que, amb Von der Leyen al capdavant, el ministeri havia disparat el volum de la partida pressupostària dedicada a la contractació de consultories externes.
L’increment d’aquest import provocaria que al primer semestre de 2019 la despesa en consultoria externa de Defensa fos pràcticament equivalent a la de la resta de ministeris junts. Però la magnitud de l’escàndol es completaria en saber-se que una de les principals beneficiades per les milionàries adjudicacions del departament va ser l’empresa McKinsey, d’on provenia Katrin Suder, mà dreta de Von der Leyen dins la Cancelleria. Les sospites de comportament clientelar es reforçarien definitivament després de descobrir-se que, entre 2016 i 2019, David von der Leyen, el fill de l’aleshores ministra, ocupava un càrrec de responsabilitat en l’organigrama de la mateixa McKinsey.
