Sota el títol “L’argot de la ‘Diversitat'”, un informe elaborat per la historiadora Katalin Deme examina amb deteniment el paper de les polítiques culturals de la UE en la configuració de les identitats europees contemporànies. El document, publicat per l’institut MCC Brussels, planteja que, després d’una successió de crisi -des del Brexit fins a la pandèmia de COVID-19 i la guerra a Ucraïna-, Brussel·les hauria adoptat una estratègia cultural adreçada a desdibuixar, de manera profunda, els contorns del patrimoni europeu tradicional.
L’anàlisi assenyala que programes impulsats per la Comissió, com Creative Europe i la Nova Agenda Europea per a la Cultura, exerceixen en l’actualitat un paper central en la promoció de conceptes com “diversitat” i “interculturalitat”. Segons l’informe, aquest enfocament, sota el pretext de promoure la cohesió social, estaria desplaçant progressivament valors culturals històrics lligats a tradicions nacionals, les arrels cristianes i al llegat de la Il·lustració europea.
El llenguatge utilitzat en els documents oficials, subratlla Deme, hauria evolucionat cap a terminologies noves, mentre paraules com “nació” o “civilització”, lligades a la història i la cultura del continent es farien servir cada vegada amb menys freqüència o sota noves accepcions que distorsionen el seu significat genuí. L’informe adverteix que aquesta reformulació discursiva alteraria de manera desapercebuda la percepció pública sobre la pròpia identitat europea.
Pel que fa al finançament de projectes culturals, el document apunta al fet que Brussel·les es prioritza aquelles que s’alineen amb les prioritats polítiques actuals: acolliment i integració d’immigrants, ideologia de gènere i sostenibilitat ambiental. Alhora, projectes centrats en el patrimoni artístic clàssic o en tradicions locals tenen, en termes comparatius, un pes notablement inferior en el repartiment de fons.
L’autora, originària de la minoria hongaresa d’Eslovàquia, identifica paral·lelismes inquietants amb les tàctiques de manipulació lingüística pròpies de règims totalitaris, recordant que el control del llenguatge va ser al seu dia una eina per a suprimir la dissidència i modelar noves realitats socials. L’essència de la cultura europea, alerta, s’està substituint per consignes ideològiques.
“La falsificació i el mal ús del llenguatge, l’ús d’eufemismes per a amagar agendes controvertides o deshumanitzadores, és una característica inherent del poder polític. Tanmateix, la conquesta lingüística de la UE es dirigeix paradoxalment contra el seu propi passat i, per tant, el patrimoni cultural únic dels seus estats membres, transmès de generació en generació”, es conclou a l’informe.
Finalment, carrega també contra el llenguatge imposat des de la UE. Deme afirma que els patrons lingüístics emprats als projectes analitzats “mostren un declivi sorprenent en l’ús de la llengua sofisticada” i inclouen “terminologia cacofònica i neologismes dadaistes que no tenen cap sentit”.
