La massiva filtració d’arxius corporatius de la nord-americana Facebook, que tingué lloc la tardor de l’any passat, va permetre que periodistes, representants polítics i el conjunt de la ciutadania descobrissin remarcables interioritats d’una de les companyies més emblemàtiques de Silicon Valley.
Fou una extreballadora de Facebook qui va difondre el conjunt de la documentació, que incloïa informes, propostes i debats mantinguts al si de la plantilla. A l’empresa, la denunciant s’ocupava de vetllar perquè la plataforma complís amb els estàndards ètics de què presumeix.
D’ençà de destapar-se els coneguts com a #FacebookPapers, diversos mitjans de comunicació han anat compartint-ne parcialment el contingut. El portal Gizmodo ha recopilat i classificat una part substancial dels documents que, fins al moment, han sortit a la llum.
La lectura del més d’un miler de pàgines que conformen la col·lecció, evidencia una notable preocupació entre els membres de l’organització envers la posició que hauria d’adoptar la companyia respecte de la qüestió climàtica. De les opinions formulades pels treballadors se’n desprèn una atmosfera favorable a l’aplicació de polítiques de revisió més bel·ligerants.
Majoritàriament, els integrants de la plantilla aposten perquè les estrictes mesures desplegades per la xarxa social durant la pandèmia en relació amb les publicacions sanitàries, es repliquin per a les referides al debat climàtic.
D’aquesta manera, la direcció de l’empresa de Mark Zuckerberg rep pressions internes per part dels empleats, que malden per a obtenir més facultats a l’hora d’intervenir tot allò que es comparteix a la plataforma. S’observa una alarmant aversió contra la llibertat d’expressió i una voluntat d’abandonar la neutralitat en favor de la censura.
Arran de la mateixa denúncia, l’octubre passat es posà de manifest la vergonyosa indiferència corporativa exercida per Facebook davant les proves que assenyalaven el perniciós impacte de l’aplicació en la salut mental dels menors. Aleshores ja quedà demostrat que la responsabilitat social de la companyia no es corresponia amb la capacitat d’influència mundial que ostenta.
Ans al contrari, la privilegiada quota de mercat que li proporcionen els més de 2.000 milions d’usuaris registrats, únicament alimenta la temptació d’explotar-la per a imposar una particular visió de la realitat.
