Aquest divendres ha entrat en vigor la Llei de Serveis Digitals (DSA) de la Unió Europea, que exigeix les grans plataformes d’Internet endurir els controls destinats a erradicar els continguts il·lícits i la “desinformació”.
La norma inclou un règim sancionador sever, permetent a la Comissió Europea imposar multes sobre els operadors digitals -de fins al 6% dels ingressos anuals- si determina que no s’ha complert amb els estàndards de moderació de contingut establerts.
Amb la suposada finalitat de protegir l’usuari, es requereix des d’avui una major celeritat a l’hora d’eliminar de la xarxa serveis, productes, activitats i publicacions que poguessin estar involucrades a eventuals estafes o conductes il·legals.
Al mateix temps, les tecnològiques afectades, com ara Facebook, YouTube, Instagram o Twitter/X, hauran d’intensificar les mesures de revisió i supressió de qualsevol contingut que encaixi amb l’ambigu concepte de “desinformació”.
La difusió de tot allò que es consideri “desinformació”, segons la definició que a cada moment estipuli Brussel·les, s’equipara amb actuacions en línia com la divulgació de pornografia infantil, l’enaltiment del terrorisme, l’assetjament virtual o la venda de productes falsificats.
Pot preveure’s, per tant, l’adopció de mètodes -encara- més expeditius en els sistemes de moderació de les xarxes socials, davant l’amenaça d’haver de fer front a sancions milionàries o, en darrer terme, a la prohibició d’operar a Europa.
Però la Unió Europea no ha estat l’únic actor supranacional que està exhibint darrerament una especial dedicació en augmentar la seva influència en termes de control de la informació que circula a Internet.
L’Organització de les Nacions Unides (ONU) anunciava en un comunicat emès dissabte passat la posada en marxa d’un “exèrcit digital contra les notícies falses”, que es completarà amb programes formatius i la creació de grups d’actuació.
La iniciativa cerca reclutar el màxim nombre de ciberactivistes per tal de poder condicionar l’opinió pública a través d’actuacions coordinades, novament, emparant-se en la lluita contra la discrecional noció de “desinformació”.
Sigui com sigui, les grans tecnològiques han demostrat els darrers anys un escàs interès a protegir el dret a la llibertat d’informació i en garantir el pluralisme informatiu.
En aquest sentit, n’és un bon exemple la recent actualització de les polítiques de contingut de YouTube (Google), adreçada a eliminar les publicacions que entrin en conflicte amb els criteris de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), organisme dominat per opacs interessos i desproveït de cap mena de control democràtic.
