Àustria confinarà els qui no comptin amb la pauta completa de la vacuna

Si es compleixen les previsions, el canceller austríac Alexander Schallenberg aprovarà aquest diumenge un confinament parcial per als ciutadans que no s’hagin vacunat contra la Covid-19. La dràstica decisió contravé el parer de la mateixa OMS, que a través del seu màxim representant ja va descartar la conveniència d’aplicar nous confinaments. A més a més, suposarà la instauració d’una nova modalitat de mesures, marcades pel seu esperit discriminatori. Segregació social per raons de salut. O això ens diuen.

L’augment de contagis que viu Europa els últims dies, d’acord amb els registres oficials, ha motivat l’enduriment de restriccions arreu del continent. La novetat rau en les que generen distincions a l’hora de desplegar els seus efectes sobre els individus en funció de l’estat de vacunació. A Romania, per exemple, s’estableixen tocs de queda exclusius per als no inoculats i se’ls prohibeix l’entrada a establiments no essencials. No obstant això, cap país s’havia atrevit fins ara a imposar la mesura que s’aplicarà a partir de dilluns a Àustria. Amb l’excepció d’Itàlia, és clar, on s’exigeix el ‘passaport covid’ per a poder treballar.

La maquinària mediàtica, per la seva banda, ja és a ple rendiment i, novament, els mitjans de masses assumeixen el paper d’impassibles corretges transmissores del relat formulat des de les autoritats. Ni un bri de suspicàcia, ni cap mena de reserva al respecte. Ni tan sols reflexionar al voltant del fet que, tot i ser Europea el territori amb major taxa de vacunats, és on es donen més casos de contagi. La consigna dels mass media per a legitimar l’enèsima onada de restriccions es presenta en forma de criminalització: “la pandèmia dels no vacunats”.

Però de fa massa temps que ja s’ha reconegut àmpliament que la vacuna no evita ni el contagi ni la transmissió. Ser inoculat no és garantia, tampoc, de no desenvolupar la malaltia. Parlar llavors de “pandèmia dels no vacunats” esdevé una malèvola impostura. Resulta cada cop més clar que el discurs oficial i la realitat transcorren per camins paral·lels. I així ho confirmen determinades reaccions públiques de desconcert dels qui havien estat referents mediàtics en l’anàlisi de la situació epidemiològica.

De la mateixa manera, des del moment en què la injecció no lliura el subjecte de transmetre el virus ni de ser contagiat, eines com el cada cop més estès green pass esdevenen injustificables des del punt de vista sanitari. No és una mesura idònia, ni necessària. Suspèn, per tant, el més elemental judici de proporcionalitat, principi imprescindible per a emparar una retallada de drets d’aquesta magnitud.

Tanmateix, la motivació de les restriccions mai no ha estat la protecció de la salut pública. Solament és així com pot entendre’s que el confinament parcial d’Àustria no accepti la presentació d’un test d’antígens negatiu com a excepció. No és salut, sinó control. Una condemna a la mort civil per als ciutadans que no renunciïn al seu dret a l’autodeterminació mèdica. En aquest escenari, és trampós seguir atribuint a la vacuna un caràcter voluntari. En cap cas pot homologar-se un consentiment sotmès a una coerció tan salvatge.

Contingut relacionat: