L’ONU va reclutar més de 100.000 activistes digitals per a imposar el relat pandèmic a les xarxes

A les últimes hores, diversos portals aliens a l’establishment mediàtic s’han fet ressò d’un document d’àudio que, malgrat haver-se publicat ara fa gairebé dos anys, ha passat força desapercebut. Fins ara.

En concret, ens referim a un dels programes de pòdcast promoguts pel Fòrum Econòmic Mundial (WEF). A l’episodi de 26 de novembre de 2020 s’entrevista Melissa Fleming, que dirigia les comunicacions globals de l’ONU.

La deriva que han seguit els esdeveniments des d’aleshores, permet copsar la veritable magnitud de les declaracions formulades per Fleming. Durant la conversa, reconeix que ja en aquells moments havien aconseguit reclutar 110.000 individus disposats a atapeir les xarxes socials de missatges favorables a la narrativa oficial respecte de la Covid-19.

Tal com es desprèn de les respostes de l’entrevistada, es tracta d’una campanya que es trobava en plena fase de desplegament. Pot deduir-se, per tant, que el nombre d’activistes digitals dedicats a aquesta tasca propagandística acabaria sent major. Tot plegat, combinat amb la complicitat dels administradors de les grans corporacions tecnològiques.

En paral·lel, s’admet que també animaven els usuaris més populars de les plataformes perquè compartissin les seves consignes. A més a més, no és casualitat que la mateixa Fleming estigui rere portals com Verified. Novament, s’evidencia que l’autèntic propòsit dels autoproclamats verificadors és apuntalar la versió que més convingui als poderosos.

Els responsables de la iniciativa de l’ONU entregaven de forma recurrent les directrius que havien de guiar l’actuació del conjunt d’internautes afins. S’assenyalaven objectius i se’ls facilitaven els continguts que havien de difondre amb insistència, per tal de dominar el relat a Internet i, alhora, neutralitzar les creixents veus que posaven en dubte el discurs dominant.

Un cop conscients d’aquesta mena d’accions, resulta encara més lloable la desinteressada tasca duta a terme per entitats com, per exemple, l’Associació Llibertària, Units per la Veritat o l’Associación Liberum, d’àmbit estatal.

Mentre persones corrents, que en veure l’augment de l’autoritarisme, decidien organitzar-se des de baix per a defensar els drets més elementals i promoure un debat públic rigorós, poderoses autoritats d’abast mundial, dotades de recursos il·limitats, maldaven per silenciar-los i desacreditar-los.

Contingut relacionat: